Vuit qüestions clau sobre les noves pensions de jubilació activa i demorada

El proper 1 d'abril entraran en vigor nous requisits i condicions per als treballadors que optin per compatibilitzar feina i pensió o elegeixin retardar la seva edat de jubilació per augmentar les seves futures prestacions. Es tracta de canvis importants, fruit de l'acord assolit el juliol passat entre Seguretat Social, les patronals CEOE i Cepime i els sindicats, que suposen l'últim pas en la reforma de les pensions escomesa els últims anys, amb l'objectiu d'incentivar el retard de l'edat de jubilació.

Les modificacions permetran als treballadors accedir a la jubilació activa sense haver complert una carrera de cotització completa, podent fer-ho des dels 15 anys cotitzats, cosa que busca incorporar milions de pensionistes a aquesta modalitat que permet compaginar la pensió amb la feina, ja sigui per compte aliè o propi. A més, la prestació serà per primera vegada compatible amb els incentius per demora a l'edat de jubilació, cobrant aquests complements obtinguts durant el primer any obligatori per accedir a la jubilació activa.

En el cas de la modalitat demorada, l'incentiu passarà a computar-se per cada sis mesos a partir del primer any de retard, en lloc de cada any, com passava fins ara. Així, les pensions passaran a incrementar-se un 2% per cada mig any, que podrà cobrar-se a tant alçat, en forma de suplement a la prestació i, en alguns casos, mitjançant una fórmula mixta.

Davant la posada en marxa imminent d'aquestes mesures, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha aclarit diferents qüestions al voltant de la nova reforma de les pensions de jubilació activa i demorada.

1. Té la nova jubilació activa caràcter retroactiu?

EI INSS considera que, com que es tracta d'un règim de compatibilitat entre treball i pensió, la norma que s'ha d'aplicar és "la vigent a l'inici de l'activitat compatible". Per tant, només els treballadors que accedeixin a la jubilació activa des de l'1 d'abril (encara que s'hagin retirat abans d'aquesta data) es podran acollir als nous requisits.

En cas contrari estaran acollits al sistema anterior fins que l'activitat finalitzi i passin a cobrar el 100% de la prestació de jubilació que els correspongués.

2. Què passa amb les pensions concedides abans del 2022?

Les prestacions de jubilació causades abans de l'1 de gener del 2022, quan va entrar en vigor la llei de garantia de poder adquisitiu de les pensions, quedaran exemptes del requisit d'haver demorat un any l'accés a la prestació per poder accedir a la jubilació activa.
En no establir la llei una quantia diferent, quan l'accés a la pensió es produís abans d'aquest any i l'accés a l'activitat comenci més tard de l'1 d'abril, cal aplicar el mateix 45% que per a la resta de persones en jubilació activa, que s'incrementarà en cinc punts per cada dotze mesos en què es continuï compatibilitzant el treball amb la prestació.

3. És obligatori cotitzar durant l'any de demora previ?

Seguretat Social aclareix, sobre aquest assumpte, que el requisit mínim per accedir a la jubilació activa serà el període mínim de cotització exigit, que se situa en 15 anys.

Si aquest requisit es complís, només caldria demorar un any l'accés a la pensió per poder acollir-se a la jubilació activa, "encara que no s'hagi cotitzat durant aquest any, o s'hagi cotitzat només parcialment".

4. A quina part de la pensió s'hi aplica l'increment anual?

El text legal sobre la jubilació activa recull un increment del 5% en la pensió percebuda per cada any que se segueixi compatibilitzant el treball amb la prestació, fins a assolir-ne el 100%. No obstant això, per calcular aquest augment anual, la Seguretat Social exclourà de l'equació els complements a mínims a què pogués tenir dret. Sí que prendrà en consideració, però, els complements de maternitat o el de bretxa de gènere reconeguts en la pensió que hauria correspost al treballador si hagués elegit no compatibilitzar la prestació amb una activitat.

5. I si se cessa a l'activitat i més tard es torna a treballar?

En reconèixer-se l'increment del 5% sobre l'import corresponent a la pensió inicial, els treballadors que, durant el gaudi de la jubilació activa, interrompin l'activitat laboral i més tard la reprenguin no consolidaran els increments percebuts anteriorment, començant a comptar de l'inici de la segona activitat.
És a dir, l'INSS estableix que el percentatge a percebre en reprendre l'activitat serà el que correspongui d'acord amb els anys de demora en l'accés a la pensió que s'hagin acreditat quan se sol·liciti la nova jubilació activa, sumant els increments posteriors de cinc punts percentuals, "sense incloure els anteriors a la nova activitat".

6. El cas dels fixos discontinus.

Els treballadors en jubilació activa que experimentin interrupcions temporals en l'activitat perquè són fixos discontinus no veuran paralitzat el còmput dels dotze mesos necessaris per augmentar les pensions un 5% anual, sempre que el resultat de multiplicar per 1,5 els períodes d'inactivitat equivalgui a aquest període. Això, sempre que les interrupcions de l'activitat es produeixin per causes del contracte fix discontinu mateix, i no a causa d'una excedència, per exemple.

7. Canvi de règim a la nova jubilació activa.

En el cas d'un treballador en jubilació activa que, durant un any, decideixi passar del Règim General a desenvolupar una activitat per compte propi sense solució de continuïtat, no patirà cap penalització ni deixarà de percebre l'increment del 5% passats els dotze mesos, sempre que aquest canvi no produeixi una interrupció temporal de l'activitat a causa del canvi de règim.

Pel que fa a això, l'INSS estableix que l'increment s'aplica sobre la pensió que correspongui, "amb independència de quina hagi estat l'activitat o les activitats realitzades, per compte propi o per compte d'altri".

8. Com s'aplicarà el complement per demora?

Paral·lelament a la jubilació activa, l'11 d'abril també entraran en vigor novetats sobre la jubilació demorada. En concret, respecte als complements en la prestació que reben els treballadors que optin per endarrerir la seva edat de retirada mentre continuen treballant sense cobrar la pensió. A partir de la seva entrada en vigor, rebran un suplement del 2% per cada sis mesos de demora, que es podran cobrar a preu fet o mensualment.

Sobre aquest assumpte, Seguretat Social aclareix que, per a intervals de demora superiors a sis mesos i inferiors a un any, el període computat ha de ser complet. És a dir, en el cas d'un pensionista que decideixi endarrerir la seva edat de jubilació en un any i vuit mesos, només li correspondria un 6% d'increment en la prestació, el que correspon a un any i sis mesos. Igualment, els períodes superiors a sis mesos i inferiors a un any shan de computar a partir del segon exercici complet de demora. Per tant, els treballadors en aquesta situació només es poden acollir als nous complements si decideixen jubilar-se, com a mínim, als 66 anys, o 67 anys i vuit mesos, depenent dels anys que hagi cotitzat.

Finalment, sobre les possibilitats dels cotitzants en jubilació demorada per percebre l'incentiu generat, l'Institut Nacional de Seguretat Social aclareix que la fórmula mixta per percebre una part en forma de tant alçat i una altra en forma de complement en la prestació només podrà gaudir-se en el cas que l'accés a la pensió s'hagi endarrerit durant almenys dos anys complets, i mesos”. Això, mancant que s'adapti el Reial decret 371/2023 que regula aquesta qüestió.